Fragment de l'article de Daniel Cañero, psicòleg de l'EAIA de L'Hospitalet de Llobregat, on reflexiona sobre l’ús rigorós d’eines de valoració de competències parentals en famílies en risc social. Descriu també un projecte d’investigació que té la finalitat d'oferir un instrument vàlid i fiable, adaptat al context català, als equips tècnics multidisciplinaris (treballadors socials, educadors socials, pedagogs i psicòlegs) especialitzats en la valoració de situacions de risc i de desemparament infantil i juvenil a Catalunya. Finalment, enumera diferents Programes de Competències Parentals basats en l’evidència que s’estan duent a terme a Catalunya. 

Descarrega l'article sencer aquí.

Introducció     

L'objectiu d'aquest article és reflexionar sobre l’ús rigorós d’eines de valoració de competències parentals en famílies en risc social. Es descriurà també un projecte d’investigació que té la finalitat d'oferir un instrument vàlid i fiable, adaptat al context català, als equips tècnics multidisciplinaris (treballadors socials, educadors socials, pedagogs i psicòlegs) especialitzats en la valoració de situacions de risc i de desemparament infantil i juvenil a Catalunya. Finalment, s’enumeraran diferents Programes de Competències Parentals basats en l’evidència que s’estan duent a terme a Catalunya. 

L'avaluació de les competències parentals de les famílies en risc social ateses en els serveis socials especialitzats d'atenció a la infància és una funció imprescindible en l'anàlisi de les situacions de possible desemparament infantil. També és important pels psicòlegs forenses presents als jutjats de família que elaboren informes pericials sobre regulació de la guarda i custòdia de menors d’edat en casos de litigi entre progenitors. Així mateix, és rellevant també en els processos de selecció de famílies d’acollida i adoptives. Tot i la importància d’aquests processos de valoració, són escasses les investigacions que han tingut com a objectiu obtenir instruments rigorosos i adaptats a les característiques de les famílies en risc social. 

El concepte de competència parental

Basant-nos en els models proposats per Rodrigo i col·laboradors (2008) es defineixen les competències parentals com aquell conjunt de capacitats que permeten als progenitors afrontar de manera flexible i adaptativa la tasca vital de ser pares, d'acord amb les necessitats evolutives i educatives dels fills i filles i amb els estàndards considerats com a acceptables per la societat, a la vegada que  aprofiten totes les oportunitats i suports que els brinden els sistemes d'influència de la família per a desplegar aquestes capacitats.

L'anàlisi de les competències parentals és un aspecte fonamental en l'exploració sociofamiliar dels casos atesos en els serveis de protecció a la infància, ja que les dificultats per a exercir la funció parental poden afectar directament els fills/es i tenir un impacte en el seu desenvolupament. Un ajustat nivell d’habilitats de criança en les figures de cura està correlacionat positivament amb una major funcionalitat adaptativa en els infants, així com amb un major desenvolupament i resiliència (Rodríguez-Góngora et al., 2020). Les competències parentals són el producte d'un ajust entre les circumstàncies psicosocials en les quals viu la família (monoparentalitat, baix nivell educatiu, precarietat econòmica, etc.), l'escenari educatiu que els pares han construït per a fer la seva tasca vital (com són les pràctiques educatives dels pares en la criança o quin tipus de supervisió parental emprenen, per exemple) i les característiques del nen o nena (dificultats en el seu desenvolupament, discapacitat física o psíquica, problemes de conducta, etc.) (White, 2005). De la mateixa manera, aquesta avaluació ha de servir, no només per prendre possibles mesures de protecció, sinó també per la promoció de pràctiques de parentalitat positiva i fomentar canvis en les famílies en risc de desprotegir o maltractar els seus fills/es (Arranz et al., 2024; Platt et al., 2020).

Posteriorment, aquesta valoració s'ha de recollir en els informes tècnics que poden portar a prendre decisions summament importants com la permanència o no d'una persona menor d’edat amb la seva família d'origen. Tot i la importància per la vida dels infants vulnerables de les mesures de protecció que contempla la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (LDOIA) es troben escassos exemples de descripcions detallades d’aquestes habilitats en els informes tècnics o síntesis avaluatives dels processos d’estudi sociofamiliars duts a terme pels equips tècnics competents (equips d’atenció a la infància l’adolescència – EAIA – o equips tècnics de centres d’acolliment).