En l’abordatge d’una situació de violència sexual d’un nen, nena o adolescent (NNA) és clau que cada professional que l’atén sàpiga des de quina posició pot acompanyar. No qualsevol professional que atén a la infància i a l’adolescència pot preguntar i explorar un NNA si te la sospita o sap que ha patit violència sexual. Existeixen equips especialitzats de professionals amb l’encàrrec d’explorar la violència sexual que ha patit el NNA.
Tot i així, fins que un NNA és atès/a pels equips especialitzats es troba amb molts/es professionals amb els/les quals es sent segur/a i ha pot verbalitzar situacions viscudes, per tant, tot i no ser els i les professionals especialitzats/des s’ha de poder actuar de manera acurada i respectuosa.
Aquesta guia “I TU, SAPS COM PREGUNTAR-ME?” recull les pautes i recomanacions per tal d’oferir al NNA un espai de seguretat que faciliti la col·laboració amb els equips especialitats que duran a terme l’exploració pertinent de la violència sexual.
Demanar al NNA explicacions sobre el moment en que ha decidit explicar-ho, fer preguntes que no es podran abordar i interferiran el seu relati inicial, fer comentaris despectius sobre l’agressor... Són alguns errors comuns que, per desconeixença, els i les professionals poden fer davant d’una revelació de violència sexual. Aquesta guia senyala aquelles reaccions que cal evitar com a professionals i proposa pautes d’actuació per procurar el benestar emocional del NNA i acompanyar-lo/a en el moment que expressa la violència sexual que ha patit.
L’edat del NNA és important en el moment de la revelació. Escoltar sense completar les frases ni omplir-ne els silencis és clau per no interferir en el seu relat i record així com anomenar l’agressió i les parts del cos, de la mateixa manera en que es refereix el NNA. Cal tenir en compte, i molt present, l’etapa evolutiva on es trobi el NNA, la seva capacitat d’expressió, de memòria i de fortalesa.
Tots els contactes i interaccions sexuals entre una persona major d’edat i un nen, una nena o adolescent són delicte i, en cas de sospitar-ne o saber que es produeix aquesta situació, tens l’obligació de comunicar-ho a l’autoritat competent. Et pots posar en contacte amb el servei Barnahus del teu territori mitjançant el telèfon Infància respon (116 111) i/o presentar la denúncia a la fiscalia, als cossos de seguretat, al jutjat de guàrdia corresponent o a un centre de salut. Així mateix, pots trucar a l’Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte de la teva localitat o al Servei d’Informació i Orientació Telemàtica de Víctimes de Delictes de Catalunya (telèfon gratuït: 900 121 884 o al correu infovictimesdelicte.justicia@gencat.cat) i demanar informació sobre com s’ha de fer.
Pots consultar la guia aquí: https://cejfe.gencat.cat/web/.content/home/recerca/destacats/Guia_Professionals-CAT_2.pdf
